la roda de la fortuna

De com hi ha casualitats causals, i de com algunes percepcions ens canvien les realitats...

la música-vídeo del post: media vita in morte sumus. nicolas gombert. Voltava pels carrers per no estar-se a casa. La tarda era d'un gris blavós que duraria poca estona abans de fer-se fosca del tot. Va ajuntar les solapes de la jaqueta sobre el pit. L'aire era fred i els peus començaven a fer-li mal. En tombar la següent cantonada d'un carrer estret, ben estret, ple de llambordes, va cridar-li l'atenció visual la llum taronjada que semblava vessar d'una finestra a la vorera del davant. Es va aturar i va maleir-se de no dur a sobre la màquina de fer fotos. Era una imatge perfecta. Una instantània que potser no podria captar mai més, però va decidir retenir-la a la mirada. On ho havia vist abans? què li recordava? Li venien al cap imatges de llibres il·lustrats per artistes anglesos, amb carrers nadalencs foscos i vitralls regalant llum càlida a qui res no tenia, a qui del carrer estant havia d'acontentar-se amb mirar. Va apropar-s'hi. La finestra era aparador. Res no tenia a veure amb el que hauria de ser -o s'entenia que era- un aparador comercial: quasi com una finestra d'un habitatge, amb el vidre retallat per llistons de fusta vella, deixava espiar una taula i un suport on s'amuntegaven pilons de llibre "de vell". Al costat de la finestra una porta de fusta. Cap rètol que indiqués que era un negoci. Va dubtar un moment, però va posar la mà al pany de la porta que s'obrí amb suavitat. Es va girar vent fort al carrer i entrà sense més cavil·lacions, deixant la fred a fora. Era una estança rectangular. Allargada. Les parets plenes de prestatges de fusta marró fosc, plens de llibres, fascícles i fulletons. Al fons, sota un flexo, uns senyora amb cabells grisencs semblava ocupada en consultar set llibres que tenia oberts sobre una taula massa atapeïda de volums però amb un racó per tenir-hi una tassa ceràmica fumejant. La temperatura era agradable allà dins i es sentia molt suau una música que hauria dit que era cant gregorià. Els colors, els tons ataronjats li van relaxar l'esperit. No se'n va adonar i ja estava fullejant, palpant, ensumant... alguns volums que li cridaven l'atenció. S'estava mirant una edició del llibre "Els formatges a Catalunya", amb tapes de fullola i editat per Altafulla, quan va sentir l'impuls de girar-se. Just darrera seu, a l'alçada dels ulls i entre cinquanta altres títols, un llibret menut, estret, amb el llom negre i el títol en blau turquesa el va cridar: "agafa'm" El va obrir lleugerament. El va ensumar. No feia olor. Amb molt de compte, per no fer malbé cap pàgina ni el llom, va cercar les darreres pàgines. I va trobar una imatge amb una llegenda: "qui asi volra entrar * per entencion de fer mal * la vida * li te costar * ansque * pase * lo portal". una advertència amenaçadora, com un talismà, però posat al final... Era una edició facsímil d'un llibre de sorts que havia estat classificat a la primera llista de llibres prohibits per la inquisició espanyola quan va ser editat (al 1528). Era un llibre o era un manual? Es va girar cap a la senyora que, de la taula estant se'l mirava amb ulls amables. -"Me'l voldria quedar". -"Doncs deu ser que és per vostè... Vol que li emboliqui?" -No cal... em podria dir però... la música que es sent...? -Gombert, segle XVI, més o menys de quan van escriure i imprimir el llibre que s'endú...